Felix Catus

Una tarda, baixant de la piscina, camí avall.
A l'aigua he suat neguits, i coses que són com són, tant se val si m'agraden o no.
A l'esquerra, l'Alegria i la pau del cementiri.
M'abraça l'aroma dels eucaliptus.
El cel és una antològica imatge de la calma.
I un gat negre, jacent, d'ulls vius, em diu sense paraules:
- Ep, company !  No ens en adonem, però som vius; i respirem; i sentim l'aire a la pell; i hi ha gent i coses que ens conmouen.  Vols res més ?
Somric lleument.
La meva resposta.

Coses que havia demanat al Reis, però que no m'han dut

- Un bocí de Nord Enllà on, segons l'Espriu, diuen que la gent és neta 

i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! 

- Que les fulles mortes diguin el meu nom quan el sol ja és a joc.

- Una orquestra prou bona amb la qual fer la versió gairebé definitiva de la simfonia Manfred, de Txaikovski, que encara està per fer; i és possible.

- Una estada a casa del meu amic el fred, que no ens veiem tant sovint com m'agradaria.

- Una aplicació que em permeti enregistrar allò que somnio en arxiu de vídeo, i reveure-ho; i gaudir de la seva riquesa; i admirar a qui en crea l'storyboard.

Incipit

Els sentiments, facècies, idees,.. d'aquest bloc tenen propietari.
Passavolant que has arribat fins aquí, respecta-ho, fes-hi estada el temps que et plagui, i deixa-ho tot com ho has trobat.