Capvespre al carrer Matas.
El sol ja no hi és. El dia s'ha aturat, i l'aire, i les coses. Res no es mou ni al cel ni als arbres.
Instant en que tot és tranquil·lament al seu lloc. Fotografia de l'eternitat.
De la meva pipa, el fum s'enlaira amb serenitat d'estoic i posat de savi.
Estona de calma per a provar d'endreçar una mica els sentiments i els anhels; i la vida, tot plegat. Per passar el drap a la capseta dels records de coses que no he viscut; i al saquet de l'enyor de gent que no ha existit.
Em bec aquesta tarda com una dolça infusió amb gust de pau humil.
