Tiana. La bicicleta i jo, carretera amunt. Som a la recta abans de l'encreuament ( cap amunt, La Conreria; cap avall Badalona). La pujada ja és més suau.
Aquí em trobo, cara a cara, amb el sol d'hivern.
El sol d'hivern és amable i blanc. T'escalfa com un amic que sap estar amb tú, sense aclaparar-te. El tens allí, pel que et calgui, sense imposar la seva presència. No et demana res, i et dona el que et cal.
El sol d'hivern no és com el d'estiu: baladrer, fatxenda, cridaner i excessiu sense mesura.
T'estimo sol d'hivern, senzilla puresa feta llum.
Quan tanqui les parpelles per darrer cop, que siguis tú la última llum que hagi brillat als meus ulls.
