dimecres, 11 de maig del 2011

Bicolor

2 de maig. El dia és gris i és verd.
Gris al cel. El gris de sempre.
Verd a la bassa i als arbres. El verd nou i net de primavera.
Dos colors tranquils, que no es barregen, i que s'han trobat amicalment avui a Tiana. I han dut amb ells un silenci poc habitual; o potser només m'ho sembla a mi.  El silenci, però, passa a segon terme quan comença una pluja discreta i asenyada, que aboca l'aigua amb mesura; només l'aigua que cal, i prou.
Hi ha qui no li agrada un dia com aquest. Com aquell que no li agrada una pel·lícula perquè és en blanc i negre; o com qui rebutja una poma poc lluïda estèticament, ignorant que guarda dins sabors ancestrals.   I diuen que aquests dies són tristos; però la serenor mai no és tristesa. I el color no sempre vol dir alegria. I el silenci pot ser la música més preuada, enmig de la qual el solista, el virtuós, fa sonar un sospir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada