Tiana. La bicicleta i jo, carretera amunt. Som a la recta abans de l'encreuament ( cap amunt, La Conreria; cap avall Badalona). La pujada ja és més suau.
Aquí em trobo, cara a cara, amb el sol d'hivern.
El sol d'hivern és amable i blanc. T'escalfa com un amic que sap estar amb tú, sense aclaparar-te. El tens allí, pel que et calgui, sense imposar la seva presència. No et demana res, i et dona el que et cal.
El sol d'hivern no és com el d'estiu: baladrer, fatxenda, cridaner i excessiu sense mesura.
T'estimo sol d'hivern, senzilla puresa feta llum.
Quan tanqui les parpelles per darrer cop, que siguis tú la última llum que hagi brillat als meus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada